diumenge, 8 de maig del 2016
dissabte, 9 de maig del 2015
dijous, 8 de gener del 2015
Daniel Lacalle vs José C. Díez (Blog Bankinter)
El Blog de Bankinter (http://blog.bankinter.com/) te trae a dos de los economistas más reconocidos del momento en España: Daniel Lacalle, economista, premiado gestor de fondos en Londres y autor de varios libros, como “Viaje a la libertad económica” y José Carlos Díez, economista, profesor y autor del libro “Hay vida después de la crisis”.
dilluns, 15 de desembre del 2014
dissabte, 6 de desembre del 2014
divendres, 28 de novembre del 2014
dimarts, 18 de novembre del 2014
dimarts, 26 d’agost del 2014
Ens cal una gran reforma social estructural!
Ja s'ha acabat la Festa Major d'Igualada! Avui, dimarts, ha estat el dia del retorn a la feina per a molts igualadins. Però, també, el dia de la desesperança per a tants d'altres.
Les fàbriques igualadines han anat tancant. I, el sector serveis no pot absorbir, ell tot sol, tot l'excedent laboral. I, jo crec, que és molt difícil que tornem a veure els vells índex d'ocupació en el futur. En primer lloc, perquè les empreses que sobreviuen, i les que es creen, i les que, potser, es crearan tenen un gran índex de tecnologia entre els seus recursos productius.
Dit d'altra manera, es fa servir molta informàtica i molta robòtica. I, això fa que no sigui necessària tanta gent per a produir el mateix, o fins i tot, més.
Davant d'això, cal reformular l'estructura social, ja no només a nivell igualadí, sinó català, o fins i tot, europeu.
Cal una legislació laboral que implementi la jornada laboral de 30 hores setmanals. Que prohibeixi taxativament les hores extres. I, fonamental, que apliqui càrregues tributàries a les empreses que utilitzen tanta tecnologia.
Amb 30 hores de treball, els sous serien més baixos, sí, però organitzant bé els tres torns de tota empresa (matí, tarda, i, nit) podria treballar molta més gent. I, part dels serveis que necessiten les famílies podrien ser subministrats per una educació i una sanitat públiques (finançades amb els impostos al capital, als quals he fet esment abans).
És difícil, sí, ho sé...però l'alternativa és una gran revolta social, de resultats impredictibles.
dijous, 14 d’agost del 2014
La banca de proximitat tornarà a renéixer, segons Mas-Colell
Vilaweb
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, veu 'positivament' com la banca catalana ha sortit de la crisi i diu a l'ACN que no li 'preocupa' la pèrdua de les caixes perquè el model de banca de proximitat renaixerà 'perquè és una necessitat'. Un estudi afirma que ara el sector financer és més fort però menys diversificat. De les 21 entitats que el 2009 gestionaven 504.668 milions d'actius s'ha passat al 2013 a 10 entitats i 564.325 milions, un 12% més, inclosa Catalunya Banc. Això s'ha traduït en més quota de mercat de crèdit i dipòsits a l'estat espanyol, passant del 20% i del 16% al 25% i al 24%, respectivament, cosa que suposa que 1 de cada 4 euros en dipòsits i crèdits a l'estat espanyol és de bancs catalans.
Mas-Colell ha accedit de fer una valoració dels resultats de l'estudi actualitzat el 'Sistema financer de la Catalunya independent' elaborat pels economistes Anton Gasol i Xavier Segura i editat com un capítol de l'obra publicada pel Col·legi d'Economistes 'Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència de Catalunya', presentat a l'opinió pública el 13 de febrer passat.
En aquell article, es feia una comparativa del sistema financer català entre el 2009 i el 2012. Un dels autors, Xavier Segura, ha accedit a instàncies de l'ACN, i d'acord amb l'altre autor, Anton Gasol, a actualitzar l'estudi amb dades del tancament del 2013.
A les xifres del sistema financer català a 31 de desembre, les que corresponen als bancs amb seu social a Catalunya, estan incloses les de Catalunya Banc perquè tocava tenir-les en compte. Aquesta entitat presidida per José Carlos Pla, al final de l'exercici del 2013 formava part del conjunt de bancs amb seu a Catalunya. Tot i això, aquest mes de juliol CX ha estat comprada pel BBVA després de guanyar la subhasta convocada pel Frob, perdent la conseqüent denominació social catalana, cosa que no es farà efectiva fins a final d'aquest any o començament del 2015, quan la compra sigui autoritzada pels organismes reguladors del mercat.
A finals del 2014, un cop tancat l'exercici, es podrà fer una nova comparativa sense tenir en compte Catalunya Caixa, però amb perímetres comparables al tenir en compte també l'evolució dels comptes de resultats durant l'exercici de la resta d'entitats bancàries amb seu a Catalunya.
Tot i això, si es fa l'exercici hipotètic d'excloure a 31 de desembre a Catalunya Banc, la solidesa del sistema financer català segueix sent rellevant. Sense Catalunya Banc, el mapa s'hagués reduït a 9 bancs amb un volum d'actius gestionats de 500.828 milions, amb una lleugera reducció dels 0,76% en relació amb el 2009. Tot i aquesta minsa disminució de la cartera d'actius, el creixement en quota de mercat de crèdits i dipòsits en el conjunt de l'estat espanyol s'hagués mantingut i s'hagués situat en el 22,35% en el mercat del crèdit i del 21,31% en el segment de dipòsits.
Mas-Colell qualifica de 'positiu' el balanç
El conseller considera un 'fet positiu' la transformació final del sistema financer català, que reconeix que en el balanç final ha arrossegat coses positives i d'altres negatives. La més positiva, 'sens dubte', ha estat l'actuació de les dues grans entitats financeres catalanes, CaixaBank i Banc Sabadell, que han sabut fer la travessia de la crisi 'amb èxit'.
Gràcies a la bona conducció de la banca presidida per Isidre Fainé i Josep Oliu, el balanç agregat del sistema després de la tempesta ha estat que els bancs catalans 'relativament surten reforçats amb la nova situació'.
En relació amb la creu o l'aspecte negatiu d'aquesta travessia pel tsunami de la crisi, i que ha suposat la patacada de passar de 21 entitats a 9 entitats, ja exclosa CatalunyaBanc, Andreu Mas-Colell no se sent 'preocupat' perquè el que ha passat a Catalunya amb aquesta concentració del sector financer respon a les 'tendències mundials'.
El conseller creu que aquesta concentració no afectarà al flux del crèdit a empreses i famílies perquè en el sistema financer català no només es mouen el bancs catalans sinó que també ho fan les entitats financeres d'arreu de l'estat espanyol, cosa que automàticament diversifica el sistema.
Mas-Colell reconeix que en el transcurs d'aquest període convuls pel sistema financer, Catalunya ha perdut la varietat que oferien les caixes però adverteix que no cal 'idealitzar' aquest fenomen de les caixes perquè si han desaparegut ha estat per moltes raons però la principal és que 'no tot es va fer bé durant l'època de la bombolla immobiliària' i aquesta mala actuació formarà part del 'passiu de la història de les caixes'.
La banca de proximitat tornarà a renéixer
El conseller no creu que s'hagi de donar per perduda definitivament la banca de proximitat que concentrava l'actuació de les caixes. 'En el futur es necessitarà el que es diu banca de proximitat i com que serà una necessitat econòmica això es desenvoluparà'. Mas-Colell no vol ni pot preveure com es traduirà aquesta banca de proximitat 'perquè no es pot saber del tot' quina forma en concret prendrà. No obstant això, el conseller no descarta que segurament sorgiran noves formes d'actuació financera a partir d'estructures cooperatives, que ja existeixen i que han sobreviscut al tsunami de la crisi.
El nínxol que cobria la banca de proximitat també serà un objectiu per als grans bancs. Mas-Colell nega la idea molt estesa que els grans bancs no estan presents en el territori. 'Si hi ha necessitat, si hi ha negoci de banca de proximitat, els grans bancs crearan estructures de proximitat' sentencia el conseller.
Per últim, Mas-Colell recorda que el sistema financer encara s'està ajustant. En aquests moments està passant l'examen del regulador europeu amb les proves de resistència. La transformació del sector encara no s'ha aturat, 'encara passaran moltes coses i si la banca de proximitat és una necessitat el mercat emplenarà aquest nínxol'.
Més 'sòlid' i menys 'diversificat'
Les dues entitats bancàries catalanes més importants, la primera de l'estat espanyol i la que ocupa el quart lloc, CaixaBank i Banc Sabadell, respectivament, han crescut amb solvència, tot i que aquest fet ha estat més un factor forçat per l'estricta legislació bancària, que ha obligat les autoritats reguladores davant els excessos comesos en l'època de la 'bombolla immobiliària' i la festa del 'diner barat'.
El banc de 'la Caixa', ara CaixaBank, ha passat d'un 'core capital' del 8,7% el 2009 a una mesura de solvència el 2013 del 12,9% en normes de Basilea II i de l'11,7% en Basilea III. En el cas de Banc Sabadell s'ha passat del 7,66% de 'core capital' a una ràtio de Basilea II del 12% i del 10,1% en Basilea III.
L'estudi d'Anton Gasol i Xavier Segura
Els economistes Anton Gasol i Xavier Segura, aquest últim excap dels Serveis d'Estudis de Catalunya Caixa, van escriure fa uns mesos un article titulat el 'Sistema financer de la Catalunya independent' publicat en el llibre 'Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència' editat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya.
En l'article, Gasol i Segura fan una comparació del sistema financer català del tancament de l'exercici del 2009 amb el tancament de l'exercici del 2012. D'aquest contrast es pot observar que tot i l'escombrada d'entitats financeres que s'ha registrat durant aquest període, el sistema financer català ha sortit 'reforçat' i és molt més 'sòlid' que abans de la crisi, tot i que menys 'diversificat'.
Xavier Segura ha accedit a petició de l'ACN a actualitzar l'article publicat pel Col·legi d'Economistes i ha incorporat les xifres tancades el 31 de desembre del 2013. La conclusió és contundent: el sistema financer amb seu a Catalunya que ha sobreviscut a la crisi no només és més 'sòlid' en termes absoluts sinó que a més ha guanyat quotes de mercat en dipòsits i crèdits concedits en el conjunt del mercat espanyol. Entitats més sòlides i amb més presència a l'estat espanyol.
De 21 entitats el 2009 a 10 entitats el 2013
La fotografia del sistema financer català a 31 de desembre del 2009 que fan Anton Gasol i Xavier Segura indica que en aquell moment el teixit de bancs i caixes amb seu social a Catalunya estava format per 21 entitats (10 caixes 7 bancs i 4 cooperatives) que acumulaven uns actius de 504.668 milions d'euros, que ocupaven 56.673 treballadors i disposaven d'una xarxa de 10.311 oficines.
La fotografia a 31 de desembre del 2013, sempre amb entitats amb seu social a Catalunya, mostra un cens reduït ben bé a la meitat format per 7 bancs i 3 cooperatives que gestionen 564.325 milions d'euros, amb 57.660 treballadors i 9.210 oficines. Aquestes xifres traduïdes en termes relatius suposen que durant el període de crisi de cinc anys amb dues recessions s'ha registrat un creixement de l'11,82% en volum d'actius, un augment de l'1,74% del nombre d'empleats i una reducció del 10,68% de punts de venda en la xarxa d'oficines.
Per Xavier Segura la incògnita és com respondrà el nou teixit financer a les exigències socials d'inclusió financera i presència territorial que abans oferien les caixes, ara desaparegudes del mapa. Segura adverteix que en aquests moments ja es poden observar casos d'exclusió financera en territoris allunyats on els veïns d'algunes petites localitats han vist desaparèixer del poble a la seva antiga caixa.
L'altre dubte que desperta el nou mapa financer que ha sobreviscut a la crisi és que passarà en la distribució territorial del crèdit. I davant aquesta incertesa sorgeixen incògnites: Les pimes o els emprenedors d'un territori allunyat de les grans concentracions urbanes i demogràfiques podran accedir en equitat a la resta d'empreses del Principat a vies de finançament? El desconeixement del seu historial i funció en el territori serà un obstacle per obtenir el crèdit? Són algunes de les preguntes que ara per ara estan sense resposta
Un de cada quatre euros de crèdit ve d'un banc català
Recuperant les coses positives del balanç, l'estudi actualitzat indica que aquestes entitats financeres amb seu a Catalunya que han sobreviscut al tsunami de la crisi han guanyat quota en el mercat espanyol entre el 2008 i el 2013. Per l'actualització de l'estudi s'ha incorporat l'evolució del crèdit i els dipòsits en el moment de començar la crisi fins l'actualitat i per això s'ha anat un exercici més enrere, fins al 2008.
Així, el 2008, la cartera de crèdits estava valorada en 365.662 milions d'euros i suposava el 19,84% de la quota de mercat espanyol, mentre que aquest 2013, amb una inversió creditícia de 364.214 milions, un decreixement del 0,4%, la quota ha augmentat fins a prop del 25% (24,79%) cosa que suposa que 1 de cada 4 euros de crèdit que hi ha concedits a l'estat espanyol procedeix d'entitats amb seu a Catalunya.
El despalanquejament del sistema financer espanyol ha afectat molt més a les entitats espanyoles que les entitats de dipòsit amb seu a Catalunya. Mentre que la cartera de crèdit de bancs catalans s'ha reduït en aquest 0,4%, el valor dels préstecs dels bancs espanyols ha decrescut un 20,28% passant d'1,843 bilions que hi havia el 31 de desembre del 2008 a l'1,469 bilions que hi havia al tancament del 2013, segons dades del Banc d'Espanya.
25% de quota de dipòsits bancaris
En relació amb el comportament dels dipòsits, el bancs amb seu a Catalunya disposaven de 288.702 milions en passius el 31 de desembre del 2008, el 16,08% de quota de mercat a l'estat espanyol, mentre que al tancament del 2013 aquests passius havien pujat fins els 336.692 milions, amb un creixement del 16,62% i una quota de mercat del 24,18%, vuit punts per sobre d'abans de la crisi.
Mentre que els bancs catalans creixien en dipòsits, els bancs amb seu de fora de Catalunya passaven d'una cartera del passiu valorada en 1,795 bilions el 2008 a 1,392 bilions el 2013, amb una disminució del 22,43%, sempre segons dades del Banc d'Espanya.
Mas-Colell: 'Mai farem res que ens deixi fora de la UE'
L'article subscrit per Anton Gasol i Xavier Segura fa referència a com podria repercutir en el sistema bancari català una eventual Catalunya independent fora de la Unió Europea. Segura assegura que 'a priori' el problema per la banca catalana 'no estaria tan vinculat a la segregació d'Espanya sinó a la segregació de la Unió Europea' i més ara, que en aquests últims mesos s'està imposant a un ritme més o menys accelerat una unió bancària amb un únic regulador.
Segura afirma que els bancs catalans, per la seva dimensió, no podrien sobreviure fora de l'espai de la UE i fora de la zona euro sense una relació directe i de ple dret amb el Banc Central Europeu.
El conseller Mas-Colell treu importància aquestes reserves de diferents autors i afirma que 'no contemplo Catalunya fora de la Unió Europea' i afegeix que en el procés sobiranista que protagonitza Catalunya 'sé que mai farem res que ens pugui deixar fora de la Unió Europea'.
Les dades dels deu bancs amb seu social a Catalunya
L'estudi actualitzat de Xavier Segura es basa en el cens tancat a 31 de desembre del 2013 de deu bancs amb seu social a Catalunya que són: CaixaBank (340.190, 31.948,5.730); Banc Sabadell (157.744, 18.077, 2.418); Catalunya Banc (63.497, 6.536, 1.009); Banc Mediolanum (1.619, 210, 1); General Elèctric Capital Bank (641, 267, 2); Nou Microbank (511, 15, 1); Privat Bank Degroof (123, 60, 4); Caixa de Crèdit d'Enginyers (2.256, 358, 15); Caixa d'Arquitectes (1.445, 163, 26); i Caixa Rural de Guissona (525, 26, 4). Entre parèntesi milions d'euros en actius, nombre de treballadors i nombre d'oficines.
Les dades dels 21 bancs del 2009
El 2009 aquesta fotografia era més diversificada i incorporava 10 caixes, 7 bancs i 4 cooperatives que eren: 'la Caixa' (252.759, 25.689, 5.318); Caixa d'Estalvis de Catalunya (61.888, 6.537, 1.155); Caixa d'Estalvis del Penedès (22.817, 2.824, 633); Caixa d'Estalvis de Sabadell (13.308, 1.817, 359); Caixa d'Estalvis de Terrassa (12.516, 1.447, 286); Caixa d'Estalvis de Tarragona (10.890, 1.412, 302); Caixa d'Estalvis Laietana (8.911, 1.083, 264); Caixa d'Estalvis de Girona (7.802, 1.104, 229); Caixa d'Estalvis de Manresa (6.551, 813, 149); Caixa d'Estalvis de Manlleu (2.638, 492, 101); Banc Sabadell (81.583, 9.466, 1.180); Deutsche Bank (16.103, 2.538, 250); General Electric Capital Bank (2.299, 478, 9); Banc de la Petita i Mitjana Empresa (687, 232, 22); Fibanc (514, 199, 4); Microbank (245, 12,1); Privat Bank (99, 56, 3); Caixa d'Enginyers (1.773, 272, 14); Caixa d'Arquitectes (949, 177, 28); Caixa Rural de Guissona (327, 21, 3); Caixa Rural 'Sant Fortunat' de Castelldans (9, 4, 1). Sempre entre parèntesi milions d'euros en actius, nombre de treballadors i nombre d'oficines.
diumenge, 10 d’agost del 2014
dijous, 7 d’agost del 2014
Entrevistes fetes a emprenedors
Richard Branson
David Muñoz (DiverXO)
Javier Pérez Dolset (CEO Grupo Zed)
Ana María Llopis (OpenBank)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)